Hi havia una vegada un poble que no tenia esglèsia, i en volia tenir una. Però eren molt pobres i no sabien com fer-s’ho.
Un nen, que es deia Joan, n els hi va dir que treiessin les pedres del camp, per poder construir l’esgèsia. I així la van poder construir entre tots sense cap despesa.
Quan en Joan va tenir 18 anys ja havien acabat la construcció, però els hi faltava la campana. En Joan va anar a preguntar al mossen del poble del costat, i li va dir on podia buscar un ferrer quen’hi fes una. El ferrer vivia en un poble molt llunyà. En Joan va camimar fins al poble del ferrer, però el ferrer ja era vell i no tenia prou forces. En Joan es va asseure en un banc del costat de casa del ferrer i va veure una noia que hi entrava.
La noia, que es deia Magda, era la filla del ferrer. Li va preguntar al seu pare qui era el noi que estava a fora tant trist. El pare li va explicar tot. La Magda li va fer molta pena el noi, i va demanar al seu pare que li ensenyés a fer una campana al Joan, i que així se la podria fer ell mateix. El pare hi va estar d’acord. I així ho van fer.
Al cap d’un any i mig ja tenien la campana i en Joan va decidir marxar amb la campana cap al seu poble. Però la Magda i el seu pare estaven tristos de que hagués marxat. En Joan estava content de tenir ja la campana, però estava trist de marxar.
Quan va arribar al poble, tot hom estava molt content i li van fer una gran festa. Però en Joan estava una mica trist. La gent li preguntava que li passava. I el Joan els hi va explicar que havia conegut dos persones a l’altre poble i que se les trobava a faltar. Els senyors del seu poble li van dir que anés a buscar la Magda i el seu pare. El pare no hi va poder anar però la Magda si, i quan la van coneixer també li van donar les gràcies per ajudar al Joan.
En Joan es va fer ferrrer, va traballar pels dos pobles i es va casar amb la Magda.
Publicat per liletalilalilo 