Còmic blanc i negre: Que aburrit és aburrir-se

No hi ha res de res

Jo volia un globus, però no en quedaven i vaig decidir anar a la botiga de caramels. Me’n van donar molts, però jo volia un globus i no n’hi havia enlloc.

Vaig decidir anar a casa de l’Ariadna, la meva amiga per explicar-li tot. Ella em va dir que el gobern ho havia canviat. Ja no es podien vendre globus. Vaig pensar: Sort que la setmana que ve hi ha eleccions.

Al cap d’una setmana les coses anaven molt malament, ja que hi havia un home anomenat Jac, que es presentava a les eleccions i que volia fer canviar la llei dels globus, però un altre que també es presentava deia que fins i tot prohibiria les consoles de videojocs, i a sobre era el més important de tots perque havia estat president quatre vegades seguides.

A l’escola, jo i les meves amigues, posavem cartells per animar a en Jac. L’Ariadna diu que un dia el va veure en el supermercat i que estava molt trist.

Va passar el dia de les votacions,  i a la tele el Jac anava l’últim! Però de sobte, va anar guanyant a tothom! Va empatar amb el candidat que anava primer (que no cal dir-ho era l’home que volia prohibir les consoles) i …? El presentador de la tele va dir: L’últim vot va dirigit a … Jo vaig suar i tot! Però per fi va dir: En Jac, en Jac és el nou president.

L’endemà la nostra directora de l’escola em va fer avisar, i em va dir: Gracies a la teva propaganda per votar a en Jac els nens de l’escola han suplicat a la seva família que votessin en Jac, per això ha guanyat.

En Jac va complir la seva promesa dels globus, i per fi vaig poder tenir el meu gran i bonic: GLOBUS.